Atracada Jove ‘09

Aquest any he assistit per segon cop consecutiu a l’acampada jove organitzada pe la JERC i celebrada a la bella ciutat de Montblanc.

I com l’any passat en aquest edició m’ha decebut l’organització de l’acampada, si l’any anterior la vaig anomenar com acampada xopa aquest any ho faré com atracada jove, encara que jo vaig entrar gratis gràcies a L’espurna de Piera, trobo que els preus de l’entrada són abusius  per una festa com aquesta.

• En primer lloc, és increïble que la zona d’acampada es pagués apart amb un preu de 6 € per nit.
• L’entrada individual de Dijous la trobo exagerada, ja que els grups que tocaven aquella nit els podem veure gratis en qualsevol festa major d’un poble dels països catalans .
• El preu de les begudes alcohòliques era una mica alt sobretot el de l’aigua de València que era de 3€ per un simple got.

A part dels preus es poden trobar altres aberracions, com per exemple dir que Los Delinqüentes són el cap de cartell de tota l’acampada quan també tocaven els pares de l’Ska : The Skatalites.

Un punt a favor de l’acampada organitzada l’any passat a Sant Celoni és que l’organització dels diferents llocs de l’acampada eren millors que la d’aquest any.

I per acabar una anècdota: A la seguretat de l’acampada estaven els “segurates” de  La Sala.

Una queixa cap a l’Hospital

El passat dimecres 27, recordat per tots per la victòria del Barça, els infermers i doctors de l’Hospital d’Igualada van tenir un dia enfeinat a causa dels ferits en les celebracions. En un incident desafortunat dins d’un bar vaig allargar aquesta llista amb un tall al cap, que em vaig cobrir just abans d’avisar la policia.

Un cop a l’hospital vaig ser atès per dos infermers i una doctora, responsables que estigui escrivint aquesta carta. Quan la doctora em va preguntar si tenia alguna malaltia important, la meva resposta va ser: “Sí, una operació de la columna vertebral per arreglar-me una malformació de la segona vèrtebra lumbar”. Em va mirar amb certa mofa i rient i em va dir: “Això és impossible”. Exceptuant el temps en el que un infermer em va netejar la ferida i la doctora em va curar la ferida, la seva actitud va continuar sent de menyspreu, tractant-me de borratxo.

L’endemà el meu pare va anar a parlar amb un doctor, que li va dir que el procediment efectuat per tancar la ferida (4 grapes) no era l’adequat en aquest cas. Tot seguit vam presentar una queixa oral a l’Hospital d’Igualada, que va rebre una resposta curiosa: “Últimament estan posant molt personal al carrer”. El dimarts dia 2, quan m’havien de treure les grapes, la meva doctora de capçalera es va estranyar del mètode utilitzat, afegint que dues de les quatre grapes estaven mal posades.

Normalment quan parlem de doctors ens ve al cap una bona imatge d’ells, de gent culta i educada, doncs estimats conciutadans d’Igualada i pobles veïns, sembla ser que alguns doctors i infermers de l’Hospital d’Igualada no són molt assenyats, que interposen els seus bens comuns a la salut dels seus pacients, jugant que d’un petit tall el cap pogués sortir amb una greu infecció.

Això és el que volem al nostre hospital, volem anar sabent que hi ha gent que no és del tot competent, sabent que com ara estan fent fora a personal del centre ens poden perjudicar a nosaltres, els malalts.

La copa del …

Que Culés i “Leones” no volguessin escoltar l’himne d’Espanya era una cosa clara, molt previsible i que les “autoritats” no van poder fer res perquè això passes.

Però apart d’aquest fet, en contra del Rei i d’Espanya en el partit, va succeir un altre fet el qual jo no esperava, i que moltes persones no van veure, i és que  la copa no va ser entregada per el Rei, si no per el president de la federació Espanyol de futbol, el Sr. Villar. Era tan inesperable que Villar donés la copa que fins i tot els comentaristes van dir que l’havia entregat el Rei.

El joc de les companyies telefòniques

Sóc Usuari de Telefónica, des de fa uns 6 anys aproximadament, i la meitat que tinc un contracte, mai aquesta companyia m’ha ofert alguna promoció, a part de les que tenen previstes per a tots els usuaris, mai m’ha donat punts extres ni m’han donat un mòbil nou, mai, fins a dia d’avui.

Dilluns vaig anar a Yoigo per canviar-me de companyia, no vaig tenir cap problema i m’han deixat unes condicions molt bones: mantinc els punts de Telefònica i m’han deixat el Nokia 5800 per 60€, a part de mantenir el mateix número de telèfon. Fins aquí no hi ha cap sorpresa, fins avui  que m’ha trucat una treballadora de la Telefònica, per oferir-me més punts dels que tinc i fins i tot un mòbil millor al meu, quan aquesta senyoreta ha acabat de explicar-me les seves ofertes, li he formulat un pregunta ben fàcil: ¿Porque todo esto no me lo dabais antes? , l’operadora no m’ha sabut contestar, ja m’ho esperava.

La gran majoria de companyies no  se’n recorden dels seus client fins que estan apunt de perdre’ls.

Cànon digital

Prou d’abusos! posem a l’SGAE on li correspon.

Si alguns autors duen anys acostumats a cedir els seus drets a Discogràfiques i “entitats de gestió” sense rebel·lar-se és el seu problema. Els Internautes no som així i ho van a comprovar, no podem amb ells políticament perquè és evident que el Govern cedeix davant ells.

Ara, des de fa temps, “la sociedad general de autores y escritores”, ens cobren un cànon per la gran majoria de suports digitals que podem utilitzar.

T’imagines que cada vegada que entris en un edifici li hagis de pagar a l’arquitecte?.

Tots fem el nostre treball i no pretenem que el del mes passat ens ho paguin tots els mesos. L’SGAE  va fer rendible convertir-se en creador de cançons a Espanya, i a les dades ens remetem. El nou cànon és abusiu i injust, i aquí van uns exemples:

• 1 ordinador amb 160gb de disc dur (22 EUR de cànon)

• 1 gravadora de dvd’s d’ordinador (16,67 EUR de cànon)

• 1 impressora multi funció (10 EUR de cànon)

• 1 càmera de fotos amb memòria per a 200 fotos (9 EUR de cànon)

• 1 reproductor de DVD de saló (6,61 EUR de cànon)

• 1 Equip de música de saló (0,60 EUR cànon)

• 1 línia ADSL 1 MB (35 EUR cànon anuals)

• 200 cd’s verges per a gravar diverses dades (50 EUR de cànon)

• 100 dvd’s verges per a gravar diverses dades (140 EUR de cànon)

En definitiva, que qualsevol família espanyola amb un ordinador pagarà uns 303 EUR de cànon a l’any.

Això no és per a pal·liar les dades de la pirateria. Que expliquin què van a fer amb aquests diners.

Àrbitres i el futbol català

Com porta sent habitual aquest anys, els àrbitres de futbol estan més que mai en el punt de mira.

Ahir escoltant la transmissió dels partits, uns del comentaristes de la SER va dir : “ Actualment els àrbitres que van a la nevera els envia l’AS i el MARCA” .

Però el post d’avui no va per aquí, simplement la frase em va agradar i em va fer pensar com pot funcionar el món de l’arbitratge a l’estat espanyol.

Com a àrbitre no em moc gaire de la comarca de l’Anoia, per tant no veig molt món futbolístic, però com a linier he pogut anar a partits de primera regional i de preferent, amb àrbitres de cert nivell, en el post següent vull fer un repàs de les aficions del futbol base (la gran majoria de l’afició són famílies) i les aficions de les altres categories territorials.

La gran majoria de partits que un servidor té que arbitrà són els del futbol base de la seva comarca, fent que Igualada, Vilanova del Camí, La Pobla de Claramunt i Capellades siguin uns dels pobles que més puc arribar a visitar.

El principal problema dels partits de futbol base no són els jugadors, excepte dels juvenils, si no els pares els quals van a veure el partit, la gran majoria dones, les quals no han vist un partit de futbol mai, fins que no han anat a veure el seu fill jugar, d’aquesta manera aquesta “afició” fa que discuteixin totes les jugades que l’àrbitre no pita “ a favor” del l’equip del seu fill. Insults i inclòs un cop que vaig finalitzar un partit d’alevins, em va venir un senyora gran (una àvia) i es va referir a la meva actuació amb la següent frase: “ Eres un cabrón no tienes ni idea de pitar, yo lo haría mejor” , tot perquè el seu equip que anava guanyat 0-2 va acabar perdent.

Els millors partits que un àrbitre pot pitar són els de tercera i segona regional (irònic), els campionats de lliga més baixos que podem trobar a les terres catalanes, la gran majoria dels jugadors d’aquest partits no s’ha saben el reglament i són una colla de mal educats (per no dir altres coses), jugadors que creuen que arribaran algun lloc al món del futbol, jugadors que protesten totes les jugades als àrbitres, he arribat a expulsar jugadors per doble amonestació i les dues grogues han sigut per protestar-me. Segurament en aquestes lligues és on he tingut més problemes i és on en tindré més.

Fa cosa de dos mesos em va tocar arbitrà un partit de segona regional, el qual els 5 minuts de joc els jugadors ja es picaven, el qual als 10 minuts ja havia dos expulsats, un partit que va acabar amb la presència del cos dels mossos d’esquadra, un partit que van embrutar els jugadors dels dos equips.

En molts partits abans de que jo dones l’ordre per iniciar el joc, algun que altre aficionat ja m’estava insultant.

I aquí unes de les meves preguntes: Que sentiu quan insulteu?  Guanyeu alguna cosa?   Tinc clar que rebre insults cada partit que tingui que pitar,això no m’importa gens, ja estic acostumat, però no entenc a la gent que vol embrutar un partit insultant a l’àrbitre i els jugadors de l’equip rival, molts cops sense lògica alguna, encara que falta al respecta no és molt lògic. Si molts cops l’àrbitre s’equivoca, hi ha vegades que pot fer decantar un partit a favor d’un equip o de l’altre, però això no significa que se’l tingui que insultar, amenaçar i inclòs pegar, l’àrbitre s’equivoca com qualsevol persona, com el davanter que falla un gol cantat.

Trist, és l’única manera a la qual em puc referir-me al comportament de la gran majoria d’aficions del clubs catalans i trist el comportament de molts jugadors i part del cos tècnic. Em fa gràcia totes les campanyes que es fan en contra de la violència en el món del futbol professional i la manera en la qual descuiden el futbol territorial.

Viña Rock ’09 – dia 0

Començo la setmana amb el cap posat en el pròxim dimecres 29 d’abril, dia que marxaré cap a Villarobledo, localitat on es fa el Viña Rock. Falten uns 10 dies i poques hores perquè comenci un dels millors festivals de música que un servidor pot presenciar. Però primer haig de gaudir d’una altre concert, el que faran La Gossa Sorda i Dr. Calypso aquest cap de setmana a Martorell.

Com he dit falten pocs dies per el concert i veritablement no tinc res preparat, no se on para la tenda de campanya que utilitzarem, ni la quantitat de menjar que necessitem,… L’únic que tinc clar és que tinc cotxe, un company de festa, que acabarà tant o més borratxo que jo, i que la broma em sortirà un mica massa cara, però segur que valdrà la pena.

En el meu cap tinc alguna que altre preocupació futbolista, ja que el cap de setmana que hi ha el Viña també hi ha el Reial Madrid – FC. Barcelona, el qual em sap molt greu però no el podré presenciar, i no podré celebrar un possible “alirón” del barça. Això si, portaré aquell dia alguna que altre ensenya barcelonista.